És ben sabut que la Universitat actualment està en un context de precarietat i que les retallades estan a l’ordre del dia. Ja són 120 professors associats a qui al setembre d’enguany no se’ls hi ha renovat el contracte, varis capítols VI que han anat al carrer, moltes persones que no estan sent substituïdes malgrat la UAB comptar amb una borsa important d’interins, etc.

A algunes companyes i companys de capítol VI ja els han dit que el gener no els renovaran per manca de pressupost, al professorat ja se’ls ha anunciat una retallada d’uns 500 professors pel 2012. També s’ha posat sobre la taula la irregularitat en els pagaments de la nòmina.

Davant aquesta situació i atac directe als nostres drets i els nostres llocs de treball, no ens podem creuar de braços. Cal que ens trobem, sumem esforços, responguem i ens mobilitzem. Ens estan atacant a totes les persones que treballem a la Universitat, ja que la feina d’uns depèn dels altres, així que si fan fora a tanta gent qui farà la feina?

Però més enllà d'això, i aquesta n'és la primera conseqüència, la universitat pública veu trontollar la seva estructura i el seu futur. Hi ha un canvi de model cap a una elitització de la universitat i privatització i externalització de molts serveis. Estem construint una universitat buida de contingut i, per tant, un futur mediocre.

Per aquesta raó, demanem a tots i totes, companyes de capítol VI, però també la resta de PAS i PDI, que us sumeu a les mobilitzacions del dia 14 i 15 de desembre, que es plantegen per dir no a l'aprovació d'uns pressupostos que posen en perill la universitat pública i els nostres llocs de treball, perquè a vosaltres també us afecta a nivell laboral i perquè avui som aquestes persones, però demà podeu ser un de vosaltres.

#14D a les 18:30 (FGC de la UAB)
#15D a les 09:00 (rectorat de la UAB)

"Primer es van endur les estudiants
però a mi no em va importar
perquè jo no n’era.
De seguida es van endur les persones interines
però a mi no em va importar
perquè jo tampoc n’era.
Després van acomiadar els becaris
però a mi no em va importar
perquè jo no era becari.
Després van venir el els capítols VI
però com jo no sóc Capítol VI
tampoc em va importar.
Tot seguit van acomiadar el professorat associat
però a mi tampoc em va importar
jo no era professora associada.
A continuació els va tocar al PAS capítol I
però jo no era capítol I
per tant, tampoc em va importar.

Ara m’acomiaden a mi,
però ja no hi ha ningú
que pugui protestar.”

(adaptació del poema de Bertolt Brecht)